deute...

de vegades ja em passa això, i no sé si és bó o és dolent, però els records són com una teranyina en la que sempre caus un cop i un altra sense que poguis posar remei... i no hi ha vacunes, ni pastilles que facin oblidar el que el temps deixa enrera... tot i que el temps és en sí mateix un antídot... jo sé que d'alguna manera lluito contra ell, lluito contra l'anestesia en que es pot convertir, i és que si no fos així jo em convertiria en "un hombre de papel", "un juguete del viento"...